A principis del segle XVII, en el extensíssim terme municipal de Benissa, molts veïns vivien en les més de cinquanta partides rurals existents, allunyats del nucli urbà, i es veien obligats a convertir-se en una comunitat quasi autosuficient. Tan sols anaven al poble en dates molt assenyalades, per a comprar, anar al metge o el dia de festa major, quedant moltes vegades relegada a un segon pla la pràctica religiosa. Per aquest motiu es van construir unes xicotetes esglésies, les ermites. Uns emblemàtics edificis que van formar part de les partides rurals més poblades, mentre que en les altres, amb menys veïnat, es conformaven amb la capella privada de les cases senyorials que obrien les seues portes per a realitzar actes religiosos. També es van construir xicotetes escoles per a educar als xiquets que allí vivien.
El veïnat de la partida que ara porta eixe nom, volien construir un ermita dedicada a la santa i no es posaven d’acord en el lloc. Finalment decidiren que fóra la santa qui escollira el lloc. Dit i fet. Posaren la imatge dins d’una bóta i des de la part més elevada de les terres, la deixaren redolar costera avall. En arribar a un pla, la bota pegà un fort salt i, després d’enlairar-se, esclafí enterra. En aquell punt on es va detindre, actualment s’alça l’ermita dedicada a Santa Anna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada