El campanar

Aquesta rondalla la relacionem amb el famós conte popular En Pere sense por. Juan va rebre l'apel·latiu de sense por a causa que no tenia por a res. Però com volia conèixer-ho, un dia va eixir de la seua casa disposat a córrer aventures esperant topar-se en algunes d'elles amb alguna cosa que li fera sentir por. No obstant açò, de poc li va valdre la trobada que va tenir amb una bruixa ni després amb un ogre. I així va arribar fins a un castell encantat. El rei hi havia promès que concediria la mà de la seua filla a qui poguera passar tres nits en ell, i Juan no ho va dubtar; ni els fantasmes ni les criatures a les quals va haver de fer front van aconseguir causar-li por, per la qual cosa va aconseguir casar-se amb la princesa. Finalment també va acabar coneixent la por quan la seua dona, a fi de donar-li el que tant temps portava cercant, va vessar sobre ell un pitxer d'aigua freda mentre dormia.

En el cas enregistrat, el protagonista és Peret. És un xiquet que, de tant valent que és, fa patir la seua família. Els seus pares pensen que això no és valentia, sembla més bé inconsciència o ignorància. Per aquest motiu, i després d’un desgraciat succeït, decideix anar-se’n pel món a descobrir que és això de la por. 

En primer lloc, Peret s’encontra amb una colla de gitanos que l’enxampen amb el propòsit de menjar-se’l, però el protagonista, a més de valent és ben astut i aconsegueix escapolir-se dels seus raptors. Més tard, Peret tindrà encontres amb una bruixa i amb una colla de frares, però sempre acabarà sortint sa i estalvi. L’última troballa serà en un castell on rescatarà a una princesa encantada i rebrà una recompensa en forma de sac ple d’or, la qual cosa li permetrà tornar al seu poble i reunir-se amb la seua família.