Benissa compta amb un total de quatre safareigs que, en temps antics, servien per a realitzar les tasques relacionades amb la bugada, aprovisionament d’aigua i abeurador de les bèsties. Aquests llocs sempre han sigut escenaris molt propicis per a les llegendes o rondalles com ara I queixalets també! d’Enric Valor, amb la qual la nostra comparteix certes similituds.
En el nostre cas, la llegenda explica com durant una freda nit d’hivern, una noia va baixar fins el llavador situat al Pou d’Avall amb l’objectiu de llavar unes peces de roba que sa mare li havia manat pel matí, desoint els consells que les mares empre feien a les seues filles de no anar a llavar per la nit. Corria la llegenda que, de fer-ho, s’apareixeria pel darrere la Dama Blanca, esperit d’una donzella que va morir de fred feia segles. En el cas de la terrible aparició, s’aconsellava no girar-se quan notés les gèlides mans d’aquesta sobre els muscles. En cas de fer-ho, l’esperit de la donzella quedaria alliberat i passaria a ser reemplaçat pel de la seua víctima, què amb tota probabilitat seria trobada a l’endemà morta pel fred al sòl del safareig. La desgraciada protagonista de la llegenda no va poder controlar-se aterrida per notar la presència de la dama i, malauradament, el desenllaç va resultar fatal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada