Campanes

Les campanes sempre han estat el punt de referència de què ha disposat la nostra gent per a assabentar-se del que passava al seu voltant. Els habitants dels pobles, i de manera molt especial els qui vivien a les casetes del camp disseminades pertot arreu del terme, no tenien cap altre mitjà de comunicació que aquell que els proporcionava el bronze del campanar. A través de les campanes sabien de festes i dols, de calamitats i hores, i, també servien per orientar el vianant que havia perdut el nord a causa de la fosca i el desconeixement dels camins que trepitjava. 

Les campanes advertien i convocaven emprant un sistema de tocs que la gent coneixia a la perfecció, acostumada com estava a escoltar top tipus de crides. Tenim una endevinalla que palesa la funció i la importància de la campana: Una vella amb una dent, convoca a tota la gent. Sobren els aclariments.

Actualment les campanes continuen repicant, convocant i avisant, però han perdut bona part de llur missió. Ja no veiem els camps la imatge dels camperol, aturat al mig dels solc, escoltant el missatge enlairat, ni podem participar del silenci respectuós que emmudia el soroll en dies de mercat i deixava el poble menut a l'hora de la consagració a la missa major.

L'origen de les campanes es perd en la nebulosa dels temps i és difícil establir el punt d'arrencada de la seua entrada en la vida dels pobles, però no passa així amb el nom, que prové, segons els estudiosos, de la vella regió italiana de la Campània, on hi havia un bronze tan especial i de tan bona qualitat que en determinà la denominació al llarg de tot el món de parla d'arrels llatines.

Capó, B. (1994), Costumari valencià 2. Coses de poble. València. Bullent.