Capelletes

Bona part dels nostres pobles encara conserven les capelletes dedicades a la veneració del sant que dóna nom al carrer i que anys arrere, i al llarg dels dotze mesos, il·luminava la vida dels habitants, però que hui, malgrat que hi són, han perdut, en la major part dels casos, la seua funcionalitat, perquè romanen tancades i hom no fa massa cas de l'assumpte oblidant tenir en compte que la llum no li falte, de la seua neteja i posar flors, de tant en tant. A més també molts dels santets han desaparegut del lloc i si els nínxols no ho han fet del tot, és, senzillament, perquè els propietaris de la casa on es practicà l'obra no han mamprés la tasca de reformar l'estatge, puix que en aquelles cases on s'han fet reparacions les capelletes han passat al record.

Manquem d'una bona bibliografia al voltant del tema, però pel que sabem i ens han dit -preguntant es pot fer camí- els nínxols es construïen, com salta a la vista, a la façana de qualsevol de la casa que es triava d'acord amb el vell sistema d'insaculació se de cas no hi havia un voluntari que oferira la casa seua, però com que, molt a sovint els voluntaris eren nombrosos ja que tenir la capelleta a la pròpia façana era un alt honor calia, recórrer al tradicional sorteig dels qual eixia l'afortunat. 

Capó, B. (1992), Costumari valencià. Coses de poble. València. Bullent.